RSS?? QUE ÉS AIXÒ?

1. Què son els canals RSS?

RSS (acrònim de Really Simple Syndication o Rich Site Summary) és un format de document que requereix d'un lector especial que el tradueix i el converteix en un texte "normal".
RSS està basat en tecnologia XML i permet compartir titulars i continguts amb l'audiència que els ha agregat a la seva llista de notícies preferides.
L'usuari que instal.li un lector de RSS (també se li diu lector de news o agregador de notícies) podrà rebre directament en ell, les noticies o canvis d'aquelles webs que hagin elegit per a incloure en els seus "feeds" amb l'avantatge de que serà aquest usuari el que controlarà totalment la comunicació, és a dir:
- no ha de facilitar les seves dades ni e-mail a ningú (és anònim per l'editor del web)
- no ha de navegar periòdicament pels seus webs favorits per a veure quines novetats s'han inclòs. Aquestes li arriben directament al seu ordinador amb un únic clic.
- escull de manera individual i privada a quines feeds es subscriu o es sindica.
- decideix cada quan accedeix als seus feeds prèviament seleccionats, perquè és l'usuari el que ha d'obrir el lector per a accedir a les novetats de les webs.
- escull quan desitja suprimir aquest feed de la seva llista, el que automàticament trenca la comunicació amb el web que publica les notícies.

En temps de spam, com aquests que vivim, aquesta és una excel.lent alternativa per aquells usuaris que, temorencs de cedir les seves dades, desitgen estar informats de canvis i novetats de webs que contenen informació dels seu interès. Els editors de continguts han de el RSS com un nou canal de distribució per a subministrar notícies o nous continguts a una audiència.

2. Per a què serveixen en educació?

Com hem pogut comprovar de la informació anterior. Els Canals RSS tenen molts avantatges.
Per a nosaltres, futures mestres, que sempre hem d’estar informades i amb formació constant, Internet i els seus recursos ens són de gran ajut. Per tant aquest canal que ens facilitarà tot açò es bo que el coneguem i que el sabíem utilitzar. Ja que ens pot estalviar temps i a més a més aconseguir estar sempre més al dia d’algunes informacions que hem trobat interessants.

3. Què has aprés amb tot açò?

A més d’aprendre el que son aquests canals, que no tenia ni idea de que existien. He aprés a navegar una mica més per Internet i a investigar, ja que al principi costa prou.
Però finalment, amb esforç, “toquillant l’ordenador”, amb col·laboració i ajuda d’altres companyes i de Internet he aprés a utilitzar aquest canal.
I puc afirmar que si que el vesc beneficiós.

Blogosfera

En aquesta nova tasca, havia de cercar blogs sobre educació i noves tecnologies. Tenint en compte que em paregueren interessants i que en ells observara una utilitat per al futur.

Per a cercar-los he anat a blogs dins del buscador de “Google”, he consultat molts blogs, però els que m’han agradat més són els següents, ací vos indico les adreces, per si voleu pegar una ulladeta. Estan molt bé!!


- http://infantilpauromeva.blogspot.com/

- http://eivissainfantilassessoria.blogspot.com/

- http://tecnologas.blogspot.com/

- http://dolorstodoli.blogspot.com/

- http://infantil-gregorimayans.blogspot.com/

Cada blog aporta una informació: recursos didàctics, informació i forma de treballar d’alguna escola, suport i consell de mestres, també informació específica sobre l’avanç de les tecnologies...

Tots aquests blogs encara que no em parlen directament sobre educació en les noves tecnologies, hi estan relacionats, ja que aquesta educació per a mi, intercanvis de comentaris entre professors... són possibles gràcies a l’educació mitjançant les noves tecnologies que utilitzen tots els membres d’aquets blogs.

De tots els blogs que he escollit, ma cridat l’atenció el de “ Gregori i Manyans”. Aquest blog té la última entrada en l’any 2007, se que no és dels més actualitzats, però per a extraure informació i contactes m’agrada’t molt . Em recorda a la manera de treballar de Reggio Emilia, vista en una conferència ací a la UJI l’any passat. A més a més en l’entrada que he escollit hi ha una citació a un col•laborador d’aquesta Comunitat d’aprenentatge.

L’entrada té aquest permalink:

- http://infantil-gregorimayans.blogspot.com/2007/12/apunts.html

Tot aquest blog és una explicació de la manera de treballar d’aquesta escola. Amb il•lustracions i argumentacions per a una escola oberta.

Aquesta entrada parla del que pretenen amb aquesta forma de treballar. Ens explica que volen deixar expressar-se al xiquet, oferint-li la possibilitat d’explorar totes les seves habilitats, sense coartacions...

I per a entendre millor tota la teoria que ens ofereix aquestes paraules, que penso que tot educador tindria que llegir i tenir en compte a l’hora de realitzar la seva docència:

L´infant té
cent llengues
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
de sorprendre´s, d´estimar
cent sempre cent
formes d´escoltar, cent alegries
per cantar i comprendre
cent móns
per descobrir
cent móns
per inventar
cent móns
per somiar
L´infant té
cent llengues
( i encara cent, cent, cent )
però li´n roben noranta-nou.
L´escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
que pense sense mans, que actue sense cap,
que escolte i no parle, que comprenga sense joia
que estime i es sorprenga, només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
que descobreixca el món que ja existeix,
I de cent li´n roben noranta-nou.
Li diuen:
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
la raó i el somni
són coses
que no van plegades Li diuen en suma
que el cent no existeix.
L´infant diu: però el cent existeix.
L´infant com a constructor d´imatges que serveixen per construir altres amb elles, fins arribar a entretenir-se amb llenguatges d´imatges, representacions visuals, musculars del objecte, del moviment, de la relació, de les que deriven paraules i conceptes abstractes.

Hem d´oferir a l´infant oportunitats d´esbrinar, de provar, d´enganyar-se, d´esmenar, de triar on i amb qui invertir curiositat, intel.ligència, emocions, d´estimar els recursos infinits del seu cos, de les seues mans, de la seua vista, oïda, de les formes, dels materials, dels sorolls, dels colors…

A nosaltres ens correspon, amb la mateixa llibertat i amb més competència, curiositat i imaginació, oferir als infants i construir amb ells les oportunitats de conèixer.

* “El ojo salta el muro” E. Infantiles Reggio Emilia . L. Malguzzi


La segona part de la tasca era buscar també cinc blogs sobre temes que m’agraden a mi personalment.

He buscat blogs sobre la meva comarca, sobre poesia ...

Aquests són els blogs que he trobat interessants:

- http://trabajoseminario2008.blogspot.com/

- http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com/

- http://circobizarro2008.blogspot.com/

- http://bibliopoemes.blogspot.com/

- http://teniatantoquedarte.blogspot.com/

I per últim dir que amb aquesta tasca, principalment he aprés ha cercar blogs per la xarxa, per seleccionar-ne els que pensara més adients en cada cas.

He tingut contacte directe amb molts blogs, i per tant també he pogut observar la diversitat existent i enriquidora.

El que he aprés sobre els blogs

Que és un blog?

Un blog és un diari personal. Un púlpit diari. Un espai col·laboratiu. Una tribuna política. Un mitjà de notícies de darrera hora. Una col·lecció d’enllaços. Els propis pensaments privats.
El teu blog és tot el que vulguis que sigui. N’hi ha milions, de totes les formes i mides i, de fet, no hi ha regles.
En poques paraules, un blog és un lloc web on escriure coses sobre la marxa. Els escrits nous apareixen a la part superior, facilitant als visitants la lectura de les novetats. Després hi fan comentaris, hi enllacen o escriuen.
Des que es va inaugurar Blogger l’any 1999, els blocs han redefinit el web, han influït en política, trasbalsat el periodisme i han donat veu i permès a milions de persones comunicar-se amb altres.
És un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament texts o articles d’un o varis autors, apareguent primer el més recent, on l’autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que crega més pertinent.

Habitualment, en cada article d’un blog, els lectors poden escriure els seus comentaris i l’autor donar-los desposta, de manera que és possible establir un diàleg. No obstant és necessari precisar que aquesta és una opció que depèn de la decisió del autor del bloc, ja que les ferramentes permeten dissenyar blogs en els que no tots els internautes- o inclús ningú- puguen participar.


Quines possibilitats li veieu per a l’ensenyament i per al vostre desenvolupament professional?

Els blogs tenen un gran potencial com a ferramenta en el àmbit de l’ensenyança, ja que es poden adaptar a qualsevol disciplina, nivell educatiu i metodologia docent.

A més estableixen un canal de comunicació entre professor i alumnes, promovent la interacció social, doten a l’alumne amb un mitjà personal per a l’experimentació del seu propi aprenentatge, i per últim, són fàcils de assimilar basant-se en alguns coneixements previs sobre tecnologia digital.
La seva forma d’aprendre té que veure amb aquesta naturalesa generacional i requereix de nous enfoques educatius.

Penso que els blogs, poden donar moltes possibilitats en l’ensenyament en nivells de segon cicle de primària i secundària. Ja que, a més del que hem dit anteriorment, aquests poden servir per a motivar als xiquets i així animar-los a que participen, i així anar aprenent. Participant en un blog poden aprendre a escriure correctament, ser crítics, veure les opinions dels companys...
I a més a més estan formant-se per al món en el que vivim, on les tecnologies tenen un gran paper. Aprenen així un altra manera de comunicació que pot resultar molt eficaç, utilitzada adequadament.


I per altra banda, penso que com a futures mestres els blogs en poden servir per a comunicar-nos en altres persones que es dediquen també a aquest camp. Podem col·laborar amb ells, oferir i agafar recursos, parlar sobre experiències...

El meu blog

La meua primera imatge per al blog